Font: torontocosme.
Articles font que cita el vídeo:
...la crisi...en català...
Fa 1 dia
dilluns 8 de febrer de 2010
divendres 5 de febrer de 2010
Haití, HAARP i la Creu Roja Nord-americana
Font: EmpoweredByKnowledge.
Vegeu la descripció del vídeo original per a consultar les fonts d'aquest informació (en anglès).
dimarts 26 de gener de 2010
La dolça revolució de les plantes medicinals
dilluns 25 de gener de 2010
Number 9
AVÍS: aquest article desvetlla parts de l'argument de la pel·lícula. Potser preferiu veure-la abans de llegir-lo... o no.
El cas és que fa uns dies vaig descarregar la pel·lícula Número 9 - allò que mires les estrenes i som-hi. I la vaig veure, i no està malament, però hi va haver un moment que vaig haver d'aturar la reproducció quan em va semblar veure cert símbol. Aturo, faig avançar els frames i... això és el que apareix (la bio del tal Paracelsus, aquí). I comences a escarbar, i la cosa es posa interessant...
Number 9 és una pel·lícula dirigida per Shane Acker i produïda per Tim Burton. La idea sorgí d'un curtmetratge del mateix nom, del mateix Shane Acker, que podeu trobar a youtube. L'estrena als EEUU va ser el 9 de setembre de 2009 (9/9/09) i el seu cartell principal, aquest. El simbolisme és més evident en aquest cartell secundari:
El primer recorda a La llibertat guiant el poble - perfectament coherent amb l'argument - o a l'Estatua de la Llibertat, portant la torxa, que David Icke relaciona amb Isis, la deessa grega d'origen egipci. El segon, evidentment, és una piràmide amb l'ull que tot ho veu al capdamunt. Curiosament, l'ull és el de la Bèstia - aquest és el nom d'aquest personatge a la pel·lícula, una espècie de gos mecànic.
La història de Number 9 es desenvolupa en un món post-apocalípitic on, després de la guerra contra les màquines, no resta cap humà amb vida. Unes màquines que foren desenvolupades per un règim feixista (fixeu-vos que l'emblema del règim té una forma piramidal, també), que recorda l'Alemanya del anys '30, que les qualifica de "màquines de pau que ens portaran a un nova era de riquesa i prosperitat per l'Estat" - molt orwellià tot plegat. Les màquines es tornaren contra els humans i ja hi som, a reveure humanitat.
Aquí és quan apareixen els nostres homenets de drap amb esquelet metàl·lic, els protagonistes, construïts per un científic que els donà vida - just abans del cataclisme - entregant-los a cadascun part de la seva ànima. Aquests s'hauràn d'enfrentar a La Màquina, un preciós ull envoltat d'un triangle metàl·lic i 12 braços, capaç de crear altres màquines i que fou inventat també pel mateix científic, però que havia estat segrestada pel règim feixista.
Els personatges tenen força suc, també. Així, per exemple, la majoria d'ells, abans de l'aparició de l'heroi núm. 9, són liderats pel núm. 1, un robotet amb apariència de bisbe, fred i controlador - ja veus tú, la humanitat a prendre pel cul i me'n reciclen les estructures de control -, que es fa acompanyar del núm. 8, un botxí de cap buit a peus. Aquests, juntament amb núm. 5 i núm. 6 viuen dins una església: el que diu 1 va a missa i el 8 reparteix les hòsties. Al núm. 5 li falta un ull i valentia. El 6, en canvi, sembla portar indumentària de pres i està obsessionat amb la font, de la que en fa dibuixos i més dibuixos. El 6 sap coses que 1 també sap però que, segons aquest, cal mantenir en secret. Cal suposar, doncs, que amb un parell d'inquisidors com l'1 i el 8, a 6 li hagin passat algunes cosetes que explicarien la seva condició.
Al marge d'aquest grupuscle hi trobem el núm. 7, l'únic pesonatge femení - cal deduir - i que vesteix com si es tractés d'una espècie de guerrer-xaman d'alguna cultura indígena.
Les criatures de La Màquina ofereixen, com si es tractés d'un sacrifici ritual, els personatges que capturen (5, 8). La Màquina absorbeix la seva ànima, mitjançant la font. El lloc on s'acopla la font també és interessant:
És com una estrella de David; dos triangles o dos tetraedres en oposició, formant un hexàgon, i al centre, la font, o la singularitat - vegeu aquest vídeo de Nassim Haramein.
Altres punts interessants, des del punt de vista del simbolisme, són la destrucció de l'església en una de les batalles; la fàbrica o fortalesa on hi trobem la màquina té una columna a cada banda de l'entrada, símbols típics de la franmaçoneria; el núm 5, la bèstia i altres màquines només tenen un ull; les ànimes, al final, són alliberades i mentre aquestes ascendeixen es pot veure un pentàgon, o una estrella de cinc puntes. A mitja pel·lícula, a més, trobem un rellotge, el qual marca les 9h i 9 minuts.
Tot plegat, un bon cúmul de coincidències ben relacionades amb les societats secretes i l'ocultisme. En aquest article: "Many big directors like Jerry Bruckheimer, George Lucas, Steven Spielberg, and Tim Burton repeatedly show Masonic imagery in their films".
diumenge 24 de gener de 2010
dijous 21 de gener de 2010
dilluns 11 de gener de 2010
dissabte 9 de gener de 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Escrits
