Penjo un parell de clips en relació a la suposada Spanish Revolution, tema que fins ara no havia tractat -ja n'hi ha d'altres que s'encarreguen de realitzar brillants anàlisis i descobriments que, a aquestes alçades, poc sorprenen a un servidor.
La reflexió que pretenc fer a l'encadenar aquests dos vídeos és: si, com fabulosament expressa l'indignat del primer clip, hi ha moltes formes de violència molt menys explícites que la convencional -sovint molt més destructives i debilitants-, de les qual amb prou feines es fan ressò els mitjans de comunicació convencionals, i descobrim que, a més, la violència de la qual s'acusa als indignats és instigada i manipulada pels mateixos que exerceixen aquests altres tipus de violència, ens trobem amb que només uns són violents. Trobem que no hi dos bàndols, sinó només un, manipulant i desgastant el segon. Meravellós exercici de dialèctica hegeliana per part dels Puigs (per cert heu notat la semblança física amb cert personatge de ficció?) i resta de maquiavèlics titelles, si realment ho han cuit ells.
Font: meneame / despiertateya.
0 comentaris:
Publica un comentari