Atents a les declaracions que ha fet Joan Antoni Melé, subdirector general de Triodos Bank, al diari de Mallorca.
Fa ja tres anys una persona vinculada a la política em va explicar acuradament com anaven a desaparèixer les caixes, com es convertirien en bancs i, després de la seva fusió, quedarien molt poques entitats a Espanya. En aquest moment li vaig dir que no tingués idees paranoiques però tres anys després ha esdevingut el que em va explicar. O és un endeví o algú prepara això. La història és per què deixem que ens manipulin i facin amb el nostre diner coses en el món contràries als nostres principis. Standard & Poor's pot plantejar el panorama que li vingui de gust però mig any abans de l'enfonsament d'Enron va dir que era meravellosa. Jo no puc canviar governs, però sí dir què faig amb el meu treball i el meu diner.
Llegir tota l'entrevista.
6 comentaris:
També la privatització de les pensions és un tema recurrent que no trigarem a patir, segurament de la ma del mateixos joves precaris als que els hi plantegen un futur a on els toca cotitzar per pagar les pensions i prejubilacions dels super-cinquentons mentre els asseguren que no quedarà res per a ells.
Estem governats per la Mafia, res de nou.
Salut i força
Està clar que juguen amb nosaltres, els nostres diners i les nostres vides. Ja n'hi ha prou!
Us recomano el documental Inside Job, que examina el sistema financier criminal dels EUA, com començà la crisi i la impunitat de banquers, gobernants i lobbistes davant la llei i el poble.
http://www.doblepensar.com/2011/03/inside-job/
Seria bó mirar cap a Islàndia y reclamar com ells el que es just per nosaltres.
Aprofito per felicitarte, alvrosda, les teves traduccions fan que milers arrivem mes lluny en la búsqueda de la veritat.
http://www.doblepensar.com/2011/03/inside-job/
Gràcies doblepensar. I, em sembla, no és només que juguin amb nosaltres, sinó amb quina precisió i fins a quin punt està tot pensat. No vull ser pesat amb el tema, però em ve al cap el terme maçònic 'Great Work of the Ages'.
Penso com tu alvrosda, som actors secundaris d'una funció fa anys establerta, però llavors, fins quin punt podem arrivar a cambiar les coses?
Trobo a faltar personatges tipus l'Andreas Faber-Kaiser.. per això et torno a donar l'enhorabona!
Sí, l'optimisme tampoc és el meu fort. La resistència al canvi, la inèrcia de la societat actual, és enorme.
http://www.laveudafrica.com/africa/Detgeografia.asp?id=2217&t=Un+diario+italiano+dice+que+Francia+plane%F3+la+revuelta
Publica un comentari